La festa del adroguer, o, 'Ls amors de la Layeta : sainete lírich català en un acte y tres quadros, en prosa

4 G 1 4

Li LESTA DEL ADROGUER

I) IS AMORS BE U UVETA

SAINETE L1RICH CATALÀ
EN UN ACTE Y TRES QUADROS, EN PROSA

ORIGINAL DE

Joan Manel Casademunt

MUSICA DEL

Mtre. Fita

Estrenat la nit del 3 de Juliol 1895 en lo Teatro Jardí Espanyol

Preu UNA pesseta

hAKClil.ONA
Biblioteca de «Lo Teatko Reoionai.

Cahkem dk i as Cabhas, 13, 2.""
I8g5

LA FESTA DEL ADROGUER

ó 'ls amors de la layeta

Digitized by the Internet Archive

in 2011 with funding from

University of North Carolina at Chapel Hill

http://www.archive.org/details/lafestadeladroguOOfita

LA FESTA DEL ADROGUER

ú IS AMORS DE li LAÏETA

SAINJEJE L1RICH CATALÀ
EN UN ACTE Y TRES QUADBOS, EN PROSA

ORIGINAL DE

Joan Manel Casademunt

MUSICA DEL

Mtre. Fita

Estrenat
la nit del 3 de Juliol de 1893 en lo Teatro Jardí Espanyol

dAHCÜLONA
Biblioteca de « Lo Tkatko Hkgionai.
Cakrer i>k. i as Cabràs, 13, 2.0"
i8q5

REPARTIMENT

Personatjes

Actors

LAYETA i D.' Josefa Mateu

TECLETA } CBIADAS » Rosa Castillo

ISABEL > Enriqueta Guerra

DONYA PRUDÈNCIA » Assumpció Martí

ANGELETA » Matilde Palou

MINYONA i.a N. N.

Id. 2.a N. N.

UNA NOYA N. N.

QUICO, porter D. Conrat Colomer

SERAFÍ ". . . » Emili Huerva

MANCIÓ > » Joaquim Montero

TOMÀS 1 P'NX0S » Lluis Escriba

ENRICH, memorialista » Joaquim Roca

PAU, ierrissayre » Secundino Gil

DON LLEÓ » Lluis Muns

BALDIRI, cabré ....... » Joaquim Roca

PERE, adroguer » Secundino Gil

DON MARCOS » Joseph Serrano

VIGILANT » Joseph Banqué

MUNICIPAL » N. Beltri

SERENO (no parla) N. N.

UN XICOT N. N.

Coro de criadas, aprenents, soldats, pinxos, compradors
gent del poble, músichs, etc,

La escena en Barcelona
Dreta y esguerra, las del espectador

Pe 'Is papers de música dirigirse à D. Àngel Guix, carrer de
Tallers, 27, 2.0n

Aquesta obra es propietat de son autor.

D. Francisco Pérez Pol y sos representants, son los únichs encarregats
del cobro de drets de propietat y ab ells dearàn emendrerse y de-
manar lo corresponent permís las empresas y societats particulars
que vulgan representaria.

Lo autor se reserva 'is drets de reproducció, traducció é impressió.

Queda fet lo depósit que marca la lley.

Tipografia La Acadèmica, Ronda Universitat, 6. — Telefono 861

«V> •>£• »?£• •>'> .Sí» •>'> «S(* .3C* «>'> «>'> «V> «>'!# Oi» •>'>. J*í# «Jfc «J'.. .Jt»
'ii'" 'iv'• *VC* *iC *iC" "i i* 'iv'" "iC *iv"" "ií* *iC* *iv"" *iv"" *VV* *iV" 'VíT' ">\k* IS"

ACTE ÚflICH

QUADRO PRIMER

.Un mercat vist de part de fora. Al fondo la fatxada ab porta
practicable. A la esquerra una barraca de memorialista,
oberta de la part que mira al públich, pera que puga véurerse
lo interior de ella. A la dreta una parada de terrissa.

ESCENA I

ENRICH, en la barraca de memorialista; PAU, en la
parada de terrissa; minyonas de servey que venen y
van del mercat, després puixos, soldats, gent del po-
ble y després LAYETA.

MUSICA

Coro de ckiadas No hi ha vida mes bona
ni regalada
que la vida que 's dona
tota criada.

Es una reyna,
fa lo que vol;
fent poca feyna
li pagan molt.
Y si 'l salari
troba poch gros,
lo necessari
sisa del tros.

b —

CORO DE PROMESOS

Criada
Promès

Criada
Promès
Criada

Layeta

Coro

Layeta

Gasta y rumbeja
y tot li escau;
surt y passeija
quan be li plau.
A mans besadas
troba promès
y 'n té à vegadas
dos ó be tres.
No hi ha vida mes bona
etc.

Alegre minyoneta

ja soch aquí;
de véuret ab més ganas

y més desitj.
Ay, noy, que n' ets de pillo!

(No ho sabs tu prou.)
Y tu que n' ets d' hermosa!

Ah, dolentot!
Qué 'm portas de la plassa?

Remena, noy.
Tot lo que tinch ho guardo
pe '1 meu xicot.

Visca la gràcia
y '1 bè de Dèu!
Visca la reyna!
Visca molt temps!

{Remenant
los cistells.)

Coro

I

Jo só la reyna
de las criadas.
só la alegria
del meu carrer;
jo à las mestressas
porto enganyadas
y soch amiga
uels senyorets.

Amigas mevas
aixís va '1 mon:
mevas ó te vas,
vingan com son.

Amigas mevas
etc.

Layeta

II

Jo tinch de sobras
lletra menuda,
de tot sé traureu
un bon profit;
als que i'estejan
los porto ajuda
y, à cops, veig cosas.
que no las dich.

Amigas mevas
etc.

— 7 -

PARLAT

Laye. Sí, noyas, sí; lo mon es un teixit de tram-
pas y d' embolichs, que no hi ha per ahont
agaíarlo, y nosaltres, las minyonas de ser-
vey, som las que com entrem en certas in-
terioritats n' estem mes al ianto.

Min. i.a Ja ho pots dir.

Laye. Diuhen que hi han llibres que explican las
historias de per tot, jves quina falta 'ns fan
à nosaltres! Sense haverne fullejat may cap,
sabem millor que ningú totas las historias
del vehinat. No es cert?

Min. 2.3 Per més amagadas que sigan.

Min. i.a Anem, noyas? Ja es hora d' anà à rebre 'Is
reganvs de las nostras mestressas.

Min. 2.a Oy, y '1 cas que 'n fem nosaltres! Ja pots
xiular...

Min. i.a Qué vens, Layeta?

Laye. No, 'm quedo, que tinch de veure à ne '1
perdut d' en Manció y dirni quatre de fres-
cas.

Min. i." No li vindran mal ab aquesta calor que fa.
Vaja, adéu, noya.

Laye. Adéu siau.

(Surt lo coro.)

ESCENA II

LAYETA, ENRICH y PAU, en sos puestos
després MANCIÓ

Laye. Ahont deu ser ara aquest estrafalari ?
L' hauria de haver donat à dida més vega-
das! Però això 'm pert à mi: '1 tenir massa
bon cor. Ab una paraula dolsa fan de mi ;1
que volen. (Passeija per la escena.)

Pau Qué no 'm vol comprar res avuy, rateta?

Laye. Vàgissen à passeig!

Pau Uy, quin génit! No 's pensi, aixís m' agra-
dan à mi. Las que '1 tenen viu son las que
'm donan més ganancia.

Laye. ■ Ja 'm sentirà quan vinga. Ah, aquí '1 tenim
à n' aquest bon mosso!

Manció Adéu, prenda.

608868

Laye. Sí, '1 que sens tu es que no ho siga. Ja
m' haurias dut à empenyar més vegadas!...

Manció Anem, tot just arribo y ja m' insultas. No
n' estàs poch d' enfadada!

Laye. Y ab rahó. Te sembla à tu que son horas
de venir aquestas? Si 't pensas que tinch
d' estar fent la guardià esperant à mi se-
rio?', vas molt errat de comptes.

Manció Dispénsam, noya, no he pogut ,venir avans.

Laye. Per las feynas que tu tens de fer!...

Manció Ja ho sabs. No es culpa meva. Això 1 go-
bern.

Laye. Qué te que veure '1 gobern ab que tu tre-
vallis ó 't passeijis fent lo dropo tot lo sant
dia?

Manció Veuràs, molt senzill. Com que no manan
los meus, no tinch feyna.

Laye. Y quins son los teus?

Manció Los de las huelgas.

Laye. Ja; tu voldrías que 't donguessen feyna los
que la fan parar.

Manció Ja veuràs: feyna, no; acupació. Ja me 'n van
dar una vegada, pe '1 primer de Maig.

Laye. Y qué feyas?

Manció Passeijà rambla amunt, rambla avall y fer
ganyotas als de policia. Però va durar poch.
Se va arreglar la cosa y vaig tornar à que-
dar en vaga.

Laye. Com de costum.

Manció Veuràs, jo tinch dignitat y soch incapàs d''
admetrer feyna dels que no pensen com jo.
Qu' es culpa meva que "Is meus no remenen
las cireras?

Laye. Quin gandul n' hi ha de tú!

Manció Això no ho digas ni en broma. Be, qué 'm
portas avuy, aixerida?

Laye. Lo que jo t' hauria de donar...

Manció Alguna de las tevas. Vet aquí '1 que sou
vosaltres. Quan veyeu que un hom us por-
ta afecte...

Laye. D' això te 'n prevals, estrafolari.

Manció Qué hi ha aquí de bó? [Obrint lo cistell.)

Laye. Té, pren un xich defruyta. No, aquesta no,
que no es tan bonica: déixala pels amos.

Manció Si ets lo mes salada! Sempre ho dich jo: no
n' hi ha cap com la Layeta. Y qué no 'm
donas res per tabaco?

— 9 —

Laye. No sé si tinch menuts. (Ramena 'Is diners.)
Manció Ja 't tornaré '1 cambi un altre dia. O sinó,
mira, aixís n' hi haurà pel Folis. (Pren una
moneda.)

Laye. No, espera; que fora massa.

Manció Tu ray, que ja sabs fer comptes... Y després,
no dius que son tan richs los teus senyors?

Laye. Si vols que 't diga la vritat, no sé que me
'n pensi. Per un costat ho crech, perquè
rumbejan molt; però, per altre, veig que ve-
nen comptes y no 's pagan y ab això del
primer pis y principal, fan uns embolichs
que, com no vinga ben aclarida la cosa,
resulta qu' ells son primer pis pera pendrer
lo que portan y no ho son pera pagar quan
n' es 1' hora.

Manció Ja no m' agrada tant això.

Laye. Be, veuràs; à mi con tal que 'm paguin la
soldada...

Manció Y aquesta la cobras.

Laye. Més ó menos tart. Be ho sabs tu prou, que
no me la deixas may portar à la caixa
d' orros.

Manció Y qué 'n traurias! Tonta! Si à n' allí s' hi
floreixen los diners. Val màs que rodin.

Laye. Prou que rodan, cuydanten tú.

Manció Y aixís ha de ser: que menji tothom! Oy!
ara que parlo de menjar; te convido à pen-
dre una nata, ab fulla, pagant tú, s' entén,
perquè jo, fins que pujin los meus...

Laye. Això si que no pot ser. Es massa tart.

Manció No sé 1' hora qu' es, perquè fa temps que
tinch lo rellotje à 1' hospital, però pera
menjar totas las horas son bonàs.

Laye. Però jo faria tart.

Manció Bah! Cinch minuts més, cinch minuts me-
nos, no vindrà d' aquí. Digas que 'Is revi-
sors t' han entretingut.

Laye. No hi val això ab la mestressa. Ja sab que
això sols sucsuheix quan hi han concejals
nous, qu' encara no s' han franquejat ab
los de la plassa.

Manció Be, empescat qualsevol cosa y anem à la
xacolatería.

Laye. Anem, però enllestim.

Manció Jo hi so pel gust d'estarme ab tú un ratet més.

Laye. Ja /' eniiendo. (Surten per la dreta.)

ESCENA III
ENRICH, PAU, en sos pueslos, ISABEL y una noya

Noya (Presentant un paper d' agullas d Isabel, que
entra pel foro.) Que vol agullas?

Isab. No, noya. (La noya entra en lo mercat.)
Veyam si estarà desocupat? Sí, ja he tingut
prou sort. (Se dirigeix d la barraca del
Enrich.) Bon dia.

Enr. En qué puch serviria?

Isab. M' hauria d' escriure quatre mots de lletra.

Enr. Tants que vulga.

Isab. Las cartas pera la íamilia ja me las escriu
lo senyoret de casa, qu' es un jove que té
molt... d' allò; però 'n tinch d' envià una à
un cosí, qu' es à la Habana, qu' estem pro-
mesos, y com es d' amor necessito que
m' ho penetrin més.

Enr. Ja la entench. Segui, si es servida. (S'
assenta)!.)

Isab. Vull que la carta siga molt dolsa.

Enr. En compte de arenilla hi posarem sucre;
qué li sembla?

Isab. Qu' es plaga!

Enr. Ja està la fetxa. Digui.

Isab. Mi muy querido Pepet, cabo.

Enr. Cabo 's diu?

Isab. No, es qu' es militar y es cabo, y vull do-
narli '1 tractament.

Enr. Ja.

Isab. Això no vol dir que no 'ns estimem. Més
que ?ls amantes. Ja m' ho deya ell sempre,
que jo era la seva Isabel; perquè jo 'm dich
Isabel.

Enr. Per molts anys.

Isab. Y ell, com se deya, que no me 'n recordo?

Enr. Qui, '1 cabo?

Isab. No; V amdnte, '1 de Teruel.

Enr. AhlMarsilla.

Isab. Just! Donchs ja li pot posar qu' ell serà lo
meu Morcilla.

ESCENA IV

Los mateixos, ANGELETA, TECLETA, SERAFÍ
després un comprador

Ange. Sembla que tingas por, que miras per tot

tan esvarat.
Ser. No, por precisament no, però una cosa que

s' hi assembla. Es que avuy he somiat que

la teva mare 'in donava una pallissa y deve-

gadas los somnis... resultan veritats.
Ange. Quina tontería!
Ser. Ay, Angeleta! Es que la teva mare es molt

capassa d' això y molt més.
Ange. Tu no la estimas à la mamà.
Ser. No, si t' haig de ser franch, lo qu' es això

si que no.
Tec. (Vaya uns papers que ha de fer una deve-

gadas!)

{Surt lo comprador y 's dirigeix d la parada

de plats y ollas. Quedan formant tres gru-

pos: lo comprador y Pau d la dreta, Serafí,

Angeleta y Tecleta, un poch apartada, al

mitj y Enrich é Isabel, d la esquerra, en la

barraca.)

Isab. (A Enrich.) Pósili: ta quiero y ta raquiero.

Enr. Ja li hem posat tres cops.

Isab. No hi fa res, tornemhi. Això may cansa:

quan més s' hi torna més agrada.
Enr. Tornemhi donchs.
Ser. (A Angeleta.) Jo sol ab tú aniria molt bé,

però ab la vella al mitj no hi passo.
Ange. (Ab ca?'i?iyo.) Serafí!
Ser. Angeleta meva!
Pau (Al comprador.) Es un topí de primera, ja

se '1 pot mirar.
Isab. (Dictant.) Pienso cuan tí de dia y de noche.
Pau (Al comprador .) Y ab poch foch se calenta,

que es una ventatje.
Isab. (A Enrich.) Pósili que per ell serà lo meu

amor.
Pau Ja hi pot ficar lo que vulga, que tot hi cap.

Enr. Qué més?
Isab. Que si 's casa ab mi serà lo duenyo del

meu cor.
Pau Li donaré quasi de franch.

Ser. No 'ns estem parats aquí, perquè es massa

vist y tinch por...
Ange. Ets un xich massa cobart, tan mateix! Has

de tenir més nervi, més energia.
Ser. Fora d' aquí, tot lo que vulgas. Aquí tinch

por de la teva mare, no hi puch fer més.
Ange. Anem, anem.
Pau (Al comprador .) Cregui qu' es una ganga

lo que se 'n porta.
Tec. (Apartada.) Y seguim aguantant la capa.

Valga que hi cau alguna coseta de 'n tant

en tant. (Surten Serafí, Angeleta y Tecleta

pel j oro.)
Isab. (A Enrich.) Ah! Y pósili que cuydado ab

las negras, perquè si jo sé que 'm falta, à la

primera carta li enviaré un parell de bofeta-

das que no li aniran mal.

ESCENA V

ISABEL, ENRICH, en la barraca;
PAU, en la parada; TOMÀS y MANCIÓ

Tomàs (Veyent que Tecleta entra en lo mercat.)
Sempre ab aquell parell de micos! Las mi-
nyonas no haurian de volerhi anar à la
plassa acompanyadas. No 'ns en porta pochs
de perjudicis aquesta costum! (Disposantse
d seguir d Tecleta.)

Manció Alto, noy.

Tomàs Ets tú! Qué hi ha de nou?

Manció Qué vols que hi hagi! Qu' estich molt mal
de xexa y que ja es hora de que fem alguna
cosa.

Tomàs Negoci? Vinga; però que siga segur, perquè
1' última vegada no 'm vaig sentir tant de
los quinze dias de estar à la sombra com
de la llisada que 'm van regalar al atrapar-
me y gracias que ningú va declarar y que
untant las rodas vaig eixirne barato...

Manció No sempre han d' esguerrarse 'Is negocis.

Tomàs Be, digas, qué has filat tu?

Enr. (Dant la carta d Isabel.) Aquí la tè y li
asseguro que si aquesta carta no F encent
com un misto, ja pot dir qu1 es de pedra '1
seu xicot.

- i3 -

Isab. Qué ha de ser de pedra! Però ja es bo que
la carta siga ardenta, perquè com ha de
passar tanta aygua si no fos aixís arribaria
tota aygualida. Bueno, aquí te '1 compte y
cap al correu. (Pagant.)

Enr. Està molt bè. Estiga boneta.

(Sw~t Isabel.)

ESCENA VI

ENRICH, PAU, en sos puestos; MANCIÓ,
TOMÀS, després D.a PRUDÈNCIA

Manció No pot estar més ben combinat. Ocasió,
temps, seguritat... tot. Sols una cosa 'm
desagrada.

Tomàs Qué?

Manció Que tinch por que no 'ns enduguém mico.
Que no siga tan gras lo gall com convin-
dria.

Tomàs Vols dir?

Manció La Layeta dupta y ja sabs que te '1 nas fi.

Tomàs Però ella sab?...

Manció Vols callar, home! Ella baixarà à ballar,
perquè 1' adroguer, que 's diu Pere, celebra
la vigília del seu sant y nosaltres...

Tomàs No digas més.

Pru. Veyàm si 'Is trobaré. Qu' ells son aquí no
'n tinch cap dubte, però això es tan gran...
La minyona del tercer pis m' ho ha contat
ab tots los ets y uts. Y després diran que
son xafarderas las minyonas!

Pau Qué vol una cassola, senyora?

Pru. Un dimoni fregit, vull.

Pau No 'n vench d' això.

Pru. Si 'Is atrapo! No aniran à Roma per la pe-
nitencia. (Passeija agitada.) Qui sab! Pot
ser aquest sabria darmen rahó. (Dirigmtse
d Pau.) Escolti: <jque hauria vist una mi-
nyona, acompanyada de una noya jove,
acompanyada de un mico...

Pau Uy, que acompanyants! Ni una professo!

Pku. Be, contesti à lo que li demano.

Pau (Rient.) Una minyona diu! Si aquí no 'n
passan de minyonas!

Pru. Desvergonvit!

Pau Senyora!

- i4 -

Pru. Sàpiga que de mi ningú se 'n burla.

Pau Perdoni, donya Pretensions.

Pru. No'm moteigi. Me dich Prudència, ho sent?

Pau Ningú ho diria.

Pru. Mes tonta jo de rebaixarme ab certa gent.

Veyàm si 'Is trobo per dins. {Entra desa-

I orada en lo mercat.)
Pau Cuydado no 's desboqui, donya Prudència.

Manció Quedas enterat?
Tomàs Currienta, no taltaré.
Manció Y muxoni.
Tomàs No tingas por que m' en vagi de la muy; sé

lo que m' hi va.
Manció Alanta, donchs.

Tomàs Jo 'm quedo perquè espero à la meva.

{Surt Manció.)

ESCENA VII

ENRICH, PAU, en sos puesios; TOMÀS, en lo fondo;
SERAFÍ, ÀNGELA y TECLETA, perla esquerra

MÚSICA

Serafí

Ay, Angeleta meva!

Angeleta

Ay, Serafí!

Serafí

Ay, quan serem felissos!

Angeleta

Ay. ja ho pots dir!

Tecleta

Ay, qui aixís pogués veure
al meu Tomàs!

Tomàs (A;

vansant)

Ja 'm tens aquí, Tecleta.

Tecleta

Fuiç, que 't veuran.

Serafí (A

Angeleta) Jo t' estimo,

jo m' arrimo,

jo sens tu res no puch íer.

Angeleta

Jo 't voldria
tot lo dia,
fins de nits si pogués ser.

Tomàs (A

Tecleta)

Ay, pitera!
sandunguera,
qui 't pogués arreplegar!

Tecleta

Ay, quin pillo!
Tens més brillo!
mes de tu no 'm puch fiar.

Serafí

Ay, Angeleta meva!

Angkleta

Ay, Serafí!

Serafí

Ay, quan serem felissos!

Angeleta

Ay, ja ho pots dir!

Tomàs

Ay, Tecla de ma vida!

Tecleta

Ay, Tomaset!

Tomàs

Ay, si tu m' escoltessis!

Tecleta

No n' hi ha de fets.

i5

ESCENA VIII
Los mateixos, D.a PRUDÈNCIA, /oro

PARLAT

Pru. Ja ho he dit que 'Is trobaria aquí. Pillos!
[Empren als nuvis d castanya seca.)

Ser. Ay, la sogra! (Se tira damunt de la terrissa.)

Pau (Esvarat.) Qué fa!

Tomàs [Rient.) Vaya un modo de triar la mer-
cancía!

Pru. (A Tecleta.) Y tu , descarada, que això
comportas...

Tec. (A Angeleta.) Anem, anem.

Ange. Pobre Serafi! (Surten Jugint Ange. y Tec.)

Pru. (Seguintlas.) També n' hi haurà per vo-
saltres.

Tomàs Quin sargento n' hi ha d' aquesta dona!

Pau (A Serafí que s' aixeca.) Ara contarem lo

que m' ha trencat.)

Ser. (Rascantse la butxaca.) Y després diran que
'Is somnis enganyan!

QUADRO SEGOiN

Entrada d' una casa del Ensanxe. Lo portal à la dreta; lo co-
mens de la escala à la esquerra. En lo mur del fondo lo
kiosco del porter ab tots los trastos de ataconador: vetllador,
botas, etc.

ESCENA I

TECLETA y ANGELETA, després QUICO

(Tecleta y Angeleta atravèssan la escena sense
pararse, venint del carrer y enfilant la escala.)

Ange. Ja 'ns ha perdut de vista.

Tec. Massa que 'ns trobarà en sent à casa.

Ange. Pobre Serafí! (Pujan.)

(Surt Quico, un xich geperut, ab devanial de
ataconador, venint del carrer una mica
alegre.)

— IÓ -

CANT

I

Quico Hi ha gent que s' hi capfica

quan las cosas no van bè,
tan si 'm ponen com no 'm ponen
jo estich sempre lo mateix.
Qué 'n traurem d' amohinarnos
si '1 qu' es fet no te remey?
A las penas punyaladas
vals disgustos, vi del sech.

Qui s' hi amohina

pitjor per ell;

jvisca la broma

y '1 bon vinet! {Canta v balla.)

II

Vaig casarme y la costella
va morirsem tot seguit,
jo que sí, vingan un' altre,
que lo nou cura lo antich.
La segona y la tercera
varen fe '1 mateix camí :
jo à la esquena tot m' ho tiro
y de mals de cap me 'n rich.
Qui s' hi amohina
etc.

III

Tan si son los blanchs que manan
com si manan los vermells,
jo faig la mateixa vida
y no 'm cuydo del gobern.
Si tinch pa sech me 'n faig sopas,
si no 'n tinch no me 'n puch fer,
qu' ells no 'm posan lo pa à taula
ni umpliràn mon porronet.
Qui s' hi amohina
etc.

PARLAT

Quico Filoso/ía, com diu lo senyor mestre del pri-
mer pis, filosofia y pega, vet' aquí tot lo
que necessito. La filosofia pera mi, la pega
pera las sabatas. No, y lo qu' es de pega no
me 'n falta: fins pera mi y tot n' hi ha. Que
voleu més pega que euviudar tres cops!
Y lo que son las cosas! totas las donas van
morir per lo mateix: per la boca. La pri-
mera per massa menjar. Va ferse un tip de
neulas que no las va pahir. La segona per

— i7 —

massa beurer: anant à nadar. Sempre ho
dich jo que 1' aygua dona mals resultats.
Y la tercera per massa enrahonar. Estava
sempre que-trich que-trach, que-trich que-
trach, com una guatlla, buscantme rahons
y... un dia li vareig tirà una forma... y
aixís va callar. Veurem la quarta... Si un
hom s' hi capfiqués!... Nada, Quico, filoso-
fia y íora. Anem à posar talons à n' aquell
parell. No ho sé; 'm sento avuy unas pocas
ganas de trevallar. Deu ser una malaltia
això. Oh, y que m' hi hauria de posar es-
mena perquè fa molt temps que 'm dura.

ESCENA II

QUICO, D.a PRUDÈNCIA y després un xicot

Pru. (Tota sofocada.) Quin tip de córrer m' han

fet fer!
Quico Bon dia, donya Prudència.
Pru. Qué ja han entrat aquellas bonàs pessas?
■Quico Quínas pessas?
Pru. La meva filla y aquella poca vergonya de la

Tecleta.
Quico (Uy, uy, uy, quins vents corran!)
Pru. Aquella que vostè 'm va recomenar tant. Ja

1' hi dich jo que ha sortit bona!
Quico No li agrada? Veliaquí '1 que son las cosas.

A mi tanta pessa que 'm faria.
Pru. Donchs casis'hi y tindrà una bona alhaja.
Quico Ella volgués. Fora la quarta.
Xicot (Desde la porta, y fugint.) Mata-donas!
Quico {Anant fins d la porta.) Desvergonyit!

(Tornanisen .) No las he vistas passar. Es

cert que hi tingut d' anar aquí aprop pera

una diligència...
Pru. Sí, à la taberna.
Quico Senyora!
Pru. Aixís es com vostè vigila y aixís es com

aquell mico veu à la Tecleta y li dona reca-

dets pera ma filla.
Quico Donya Prudència!
Pru. Ja sé jo qui es vostè; y també ho sabrà '1

procurador quan convinga. (Puja la es-
cala.)

— i8 —

ESCENA III
QUICO

Quico Senyora! Mireu que n' hi ha un feix dr
aquesta dona! Quin modo de desacreditar à
las personas! Y la que més hauria de callar
de la escala, perquè '1 procurador sab prou
lo que li costa d' arrancarli 'Is lloguers. Y
à mi que 'm dona perquè vigili ó deixi de
vigilar! Una pesseta per Nadal, quan li
porto las bonàs festas; que ja me 'n faig
més de la cartulina. Si m' hi hagués d' en-
fundar! En cambi '1 promès de la noya me
dona de 'n tant en tant pera que puga posar
oli à las frontissas del canyó. Pobre jove si
arriba à casarse! Ja haurà ben tret la grossa
de Madrid sense assentarshi. Y sinó que ho
diga don Lleó. Pobre marit! Aquest sí. que
sab lo qu' es passà '1 purgatori en vida. Ma-
laguanyada vara de freixa! Però si es tan
manso...

ESCENA IV

QUICO y D. LLEÓ {Per la escala)

Quico (Uy! parlant del llop...) Bon dia tinga don
Lleó. Vostè ja se 'n va à dar la volteta.

Lleó Sí; es lo mellor que puch fer. Aixís un se
distreu... (Y no fa mala sanch à casa.)

Quico Y aixís s' agafa gana per' dinar. Jo no sé
pendre un trist rosegó de pà sinó estiro pri-
mer las camas, tan sols siga fins à la canto-
nada del carrer.

Lleó (Sí, finsà la taberna.) Estiga bó. (Suriint.)

Quico Que li vaja bé. Pobre senyor! A mi no m'
enganya; no es pas pera estirar las camas
pera lo que surt: per no estar ab aquella
fiera. Aquest matrimoni fa com los catúfols
de una cinia, que quan 1' un puja V altra
baixa.

— '9

ESCENA V

QUICO, TECLETA y després un xicot

Tec. (Cridant d la escala.) Sí senyora, y ab molt
gust que me'n aniré. (Pausa.) La trapas-
sera y descarada ho serà vostè.

Quico Qué 't passa, Tecleta?

Tec (Àvansant.) Que ja 'm pot buscar amo.
Però que siga una casa corrent y no com
aquesta. No hi estich feta à servir bruixas.
Uix! Ahont va allò! Si es mes dolenta que
'n Ravachol del Parque. M' ha tret de casa!

Quico Y això, qué n' hi has feta alguna de grossa?

Tec Per protegirli la família. Veji com agraheix
los favors.

Quico Si no se 'n poden fer de favors à certas per-
sonas.

Tec Ha vingut à sorprendrens à la plassa. Ves,
qué hi ha de anà à fer ella à la plassa!

Quico Sí, aquesta dona 's fica sempre en lo que
no 's deuria ficar.

Tec Y m' ha ataconat à ne '1 pobre senyoret...

Quico Ataconadora! Es à dir que fins me fa la
competència! Heu vist!

Tec Be, qué 'm buscarà una bona casa?

Quico Tot lo que vulgas. Y si vols deixar de ser-
vir y viure de renda, casat ab mi.

Tec Ab, vostè! ja, ja, qu' està de broma!

Xicot (Desde la porta fugint). Mata-donas!

Quico (Correnthi.) Ah, pillet!

Tec Ja avisaré també à I' adroguer, per si me 'n

Quico

sab alguna.

Ara me 'n vaig desseguida à donar veus... y
de pas remullaré la boca, perquè de tant
parlar la tinch tota seca. (Surt.)

ESCENA VI
TECLETA y LAYETA

Tec Si vejés à ne 'n Tomàs, ara mateix me 'n

duya '1 mundo.
Laye. (Baixa la escala, cantant.) Dónde vas cuan

menion de Melilla? Hola! Tecleta.

Tec. Ditxosa tú, que pots cantar, 's coneix que

't van be las cosas.
Laye. Qué no t' hi van à tú?

Tec Busco casa.

Laye. Y això t' amohina? Si n' haurias d' estar
contenta de sortir de aquell infern.

Tec. Si no fos per la vella! Lo senyor es un pasta
d' agnus y à la noya li he posat afecte.

Laye. Mal fet; no se 'n pot posarà ningú, perquè
't lligan la voluntat. Ja no serviria à n'
aquesta casa jo, si no fos pel senyoret. Res,
debilitats. Com veig que la senyoreta las hi
fa tan grossas com pot, m' interesso per ell.
Res de mal, sabs?

Tec. Vols callar!

Laye. Y la vritat es que també faig tot lo que
vull. Ell m' ho deixa tot à la meva mà y
com la senyoreta no es may à casa..

Tec. Y com consent ell que la dona fassi això?

Laye. No 't dich que '1 porta enganyat? Ab la ta-
padora de ser una cosa que manifasseixen
las senyoras, fa '1 que vol y tot lo dia roda.
Juntas, conferencias, visitas, qué sé jo!
Dèu ho sab las visitas que deu fer!

Tec. Ja 't dich jo que no n' hi ha un pam de net.
Ara mateix ni sabrem ahont ficarnos las po-
bres minyonas de servey.

Laye. Sí, perquè això compromet lo nostre bon
nom. La gent no mira lo que una es, sinó
allà ahont s' està; y si la mestressa es dificul-
tosa pensan que també ho ha de ser la mi-
nyona; y una 'n val de menos!

Tec. Ja ho pots dir. Valga que perxó may falta
qui 'ns aprecia y tinga confiansa en nos-
altres.

Laye. No faltaria més. Bo fora qu' en Manció no
tingués confiansa en mi, quan li tinch da-
das totas las probas que podia darli.

Tec Y això un hom ho agraheix.

Laye. Y sinó, pitxor pera ell. A ne '1 seu puesto
un' altre. No sé si ho sabs: jo tinch un cor
que tots m' hi caben.

Tec Ben mirat ja es lo millor.

Laye. Ah, sí; noya, sí! No t' hi enfundis. Mira, lo
pendre promès, es com qui agafa ballador.
Si hi trobas gust veshi ballant balls; si no,
en acabat lo ball un' altre.

— 2 1 —

Tec. Oy! Santa paraula; ara que parlas de ball.
Be baixaràs aquesta nit al del adroguer.

Laye. Encara que '1 cel s' enfonsés. Tot seguit
que 'm deixin sola. Y tú?

Tec. Jo, com que ja estich despedida, faré '1 que
voldré. Tot això hi hauré guanyat. Crech
que 'm cridan. (Anant cap d la escala.)
Si. Qué voldrà ara aquella bruixa? Adéu.'
(Puja la escala.)

Laye. No t' hi encaparris.

ESCENA VII

LAYETA y després SERAFÍ

Laye. Malaguanyada qui s' hi fa mala sanch pels
amos. Si 's pensan que som negres. Si al-
gun dia arribo à ser senyora ja 'm revenjaré,
Ja cal que vagi dreta la que'm vulga servir.

Ser. (Embolicat de cara.) Si tingués la sort de
veure à la minyona!... Ah, es vostè, Layeta?

Laye. Ay, no '1 coneixia! Qué té mal de caixal?

Ser. Sí, mal de caixal; mal de sogra. Donya
Prudència que tantost me mata.

Laye. Qué diu ara?

Ser. Si allò es una fiera! Quantas n' hi ha al
Parque que hi son ab menos dret qu' ella.

Laye. Y donchs qué li ha fet?

Ser. M' ha encassolat com si fos un gall que por-
tan al forn. Tinch tota la cara plena de
talls y la butxaca vuyda de tres duros que
ha costat la trencadissa. [Tres duros de
plats y ollas!

Laye. Pobre senyoret! Jo 'Is hi taria pagar.

Ser. Oh! ja penso ferho; sinó ab diners, ab di-
nadas. Escolti: me volgués fe un favor...
Qué no 'm podria avisar à la Tecleta que jo
soch aquí pera que baixés un moment?

Laye. Tot just ara se n acaba d' anà à dalt.

Ser. Es que ab tot tinch desgracia.

Laye. Oh! ja baixarà. Ara ray que pot ferho quan
vulga. L' han despedida.

Ser. Serà també per culpa nostra. Ja m' ho te-
mia. Y cóm ho faré jo ara sens ella?

Laye. Procuri entendres ab la nova que prenguin.

Ser. Ja faré '1 que hi sàpiga.

— 22 —

Laye. Nosaltres ray que may sabem dir que no.

Ser. Si totas fossin com vostè!

Laye. Jo no puch veure patí à ningú. May nego
cap favor quan me '1 demanan.

Ser. Aixís m' agrada.

Laye. Ara pujaré al pis y pel celobert li avisaré
la Tecleta.

Ser. i Li estimaré molt.

Laye. Escolti: <mo diu que !s vol venjar de donya
Prudència?

Ser. Sí.

Laye. Per qué no fa una cosa?

Ser. Quina cosa?

Laye. Robarli la noya.

Ser. Apreta!

Laye. No la estima?

Ser. Ja ho crech que la estimo!

Laye. Donchs aixís acaba de un cop y ja veurà
com no li posa obstacles al casori.

Ser. Però això es molt fort.

Laye. Ah! Jo soch partidària de las cosas fortas.
O à fora ó à dins. Acabar prompte.

Ser. Però donya Prudència 'm mataria.

Laye. Bah! Ríguissen.

Ser. Sí, me 'n puch riure! Miris com m' ha po-
sat avuy.

Laye. Un altre dia no ho farà.

Ser. Sí, ho farà pitjor.

Laye. Y vostè es home?

Ser. Penso que sí, però no m' atreveixo.

Laye. Vaja, animo.

Ser. Y ella voldria deixarse robar?

Laye. Vostè li demana y veyàm que hi diu.

Ser. Sí que li demanaré. Y cóm se podria fer la
cosa?

Laye. Molt fàcilment. Miri, aquesta nit hi ha ball
al carrer, la noya à V hora d' anà al llit se
vesteix com la minyona y se'n baixa abella
al ball sense que ningú se 'n adoni.

Ser. Ben pensat.

Laye. Allí hi serà vostè y entremitj de la confusió
del ball se 1' emporta.

Ser. Ben pensat, ben pensat. ^Y després?

Laye. Home, després... això son cuydados seus.

Ser. M' agrada '1 plan. Ho proposaré à 1' Ange-
leta. Ay, quan li agraheixo '1 consell! De
bona sana li faria una abrassada.

- 23 -

Laye. Miréusel, lo curt de génit!

Ser. Es que estich molt cremat ab donya Pru-
dència.

(Se senten las esquellas de las cabràs.)

Laye. Ara baixarà la Tecleta. Veu, ni hi ha ne-
cessitat de que puji à avisaria.

Ser. Cóm ho sab?

Laye. Li portan la llet.

ESCENA VIII
Los mateixos, BALDIRI y després TECLETA

(Baldiri truca dos pichs d la porta. Durant
tota la escena se aniran sentint algunas es-
quellas de las cabràs.)

Ser. (Apart.) (Robaria! Ja fa home. Serà una
llissó pels companys, que 's riuhen de mi y
'm diuhen gallina mullada.)

Laye. Cóm va això, Baldiri?

Bal. Com sempre. Disposat à serví à la^s noyas
macas.

Laye. Qué 'n coneix moltas?

Bal. Cap com vostè.

Laye. De veras?

Bal. Y tan de veras! Com que si vostè volgués
aviat estariam entesos!

Laye. Sí? Qué 'm conta!

Bal. Llet y cabràs, tot li donaria y cap à cal
rector... y trona avall.

Laye. Ay carat de Baldiri!

Bal. Be, qué no vol pendren un porronet?

Laye. No, avuy no 'n necessito.

Ser. Tecleta!

Tec. (Baixant la escala.) Ay, es vostè?

Ser. Sí, ja ho veu; fet un sant Llàtzer per la
seva mestressa.

Tec. Ja no m' ho es.

Ser. Ja ho sé. Perxó que avans no se n vaji vol-
dria que 'm fes un favor.

Laye. (A Tecleta.) Porta "1 jerro, que mentres
parleu te '1 faré umplir. (Pren lo jerro y
va al costat de Baldiri.)

Ser. Voldria robar à la Angeleta.

Tec Qué diu ara?

- 24 —

Ser. Sí, aquest vespre; à 1' hora del ball. Ja ho
hem combinat tot ab la Layeta. Ella li ex-
plicarà. Si la Angeleta consent, aquesta nit
serà meva.

Tec. Qué atrevit se 'm torna!

Ser. Es que 'm vull venjar de la sogra. La ven-
ganqa es muy sab?-osa.

Tec. Tira peixet! Y d' aquest modo més.

ESCENA IX

Los mateixos, QUICO una mica més alegre

MÚSICA

Quico

Qui s' lii amohina

pitjor per ell;

jvisca la broma

y '1 bon vinet!

Layeta

Ay, Quico, Quico!

Quico (Quadranise) Qué s' ofereix?

Baldiri

Qu estem alegres!

Quico

Ara va be.

Las camas me ballan

y tinch més dalit

que quan era jove.

Baldiri

Miracles del vi.

Serafí

Si logro casarme

ingrat no seré:

fé a tots los prometo

un bon regalet.

Tecleta

Que surti ab la seva.

Layeta

Que tot vaji bé.

Baldiri

Que 's casi ben prompte.

Quico

Que visca '1 promès!

Tots

Ay, quina broma

que havem de fer!

Quina gatzara

si tot surt bé!

Tecleta

Donya Prudència

tindrà un tropell.

Layeta

Y tots nosaltres

nos en riurem.

Baldiri

Quina enrabiada!

Quico

Prou se 'ns fereix!

Serafí

Si acàs reventa

no hi perdrem res.

Tots

Ay, quina broma!

etc.

(Ballan formant rodona

Y Quico al mitj.)

— 25 -

ESCENA X
Los mateixos y D.a PRUDÈNCIA

PARLAT

Pru. (Sortint per la escala y empaytantlos d tots.)

Ja m' ho havia figurat. Pillos!
Ser. La sogra!
Tec. y Laye. La vella!
Quico y Bal. La Mera!

(Escapa)i tots corrents: Serafí y Baldiri pel
carrer, Tecleta y Layeta escalas amant,
segnidas de donya Prudència; Quico queda
rient y surt cap al carrer.)

QUADRO TERCER

Carrer del ensanxe. Las casas al fondo. A la esquerra, formant
cantonada, una taberna; al mitj, botiga de adroguer; després
entrada, qu' es la porteria del quadro anterior. Altres botigas
si hi ha espay. Devant de la adroguería hi haurà ball; lo ta-
blado dels músichs, fanals de colors, banchs, etc. Es de nit.

ESCENA I

MANCIÓ, TOMÀS, ISABEL, PERE., criadas
pinxos, aprenents, gent del poble y músichs

(Al comensar lo quadro estaran ballant tols,
menos Pere que posat en lo llindar de la
adroguería, presenciarà com ballan. En la
taberna hi haurà un grupo de gent del po-
ble sentatsy bebent, y un tocant la guitarra.
Los músichs en lo tablado.)

MÚSICA

Coro Sant Joan y sant Pere,

sant Pere y sant Joan,
son nits senyaladas
que cal celebrar.
Vóltala, noya,
torna à voltar;
vóltala sempre;
no 't cansis may.

(Al acabar lo coro para 7 ball.)

- 26 -

PARLAT

Pere Ara va be, noyas. Y tornarhi desseguida. Ja
que 's fa '1 gasto aprofitarho. No hi fa res
que gasteu la allombra; 1' Ajuntament paga.

Isab. Ben dit. Visca '1 senyor Pere!

Tots Visca!

Pere Jo ja us convidaria à refrescar, però conech
que no es això de lo que teniu ganas, sinó
de ballar; y, després, no vull que 'Is altres
adroguers se pensin que 'Is dono llissons.

Isa'b. Es clar.

Pere Qui vulga refrescar ja pot ferho, pagant ell,
à la taberna.

Manció {Adelaniantse ab Tomàs.) La Layeta no
baixa y ja deu ser tart: he vist passà '1 se-
reno.

Tomàs Ja 't diré V hora: las onze. {Mirant lo re-
llotje.)

Manció Y això, qué tens rellotje?

Tomàs Avuy n' hi fet un; però n' estich descontent;
m' atrassa. Prou atrassat que vaig jo perquè
ell m' hi ajudi. Lo portaré à dispesa.

Manció Si no hauran sortit los senyors?

Tomàs Hem de asseguràrnosen.

ESCENA II

Los mateixos, QUICO, VIGILANT
Y després LAYETA

{Lo Vigilant ve de la dreta y 's troba ab Qui-

co que surt de la entrada.)
Vig. Qué ja tanquem?
Quico No encara. Avuy, que tot se bessi. Tothom

ha de contribuir al esplendor de la festa.
Vig. Lo qu' es animació no falta.
Quico Y lo que 'ns hem de animar encara! Déi-

xam anà à dir quatre paraulas aquí al

costat.

{Airavessan la escena ab lo Vigilant, y Quico
entra d la taberna. Grans riallas.)
Tomàs {A Manció.) Ja tenim la porteria libre.
Manció Ah! Ara ve la Layeta.
Tomàs Fesla cantar. {Layeta surt de la entrada.)

— 27 -

Manció (A Layeta.) Alsa amigo, cansonera. Tant
estàs pera empolaynarte?

Laye. No, noy, ja ho sabs: la Catedral no necessi-
ta adornos.

Manció Com has trigat tant...

Laye. Es que hi tingut feyna.

Manció Y això, qué no han sortit los senyors?

Laye. No 'n fa poch de temps que son fora! Però
he tingut feyna ab la Tecleta, perquè duch
un assumpto entre mans... ja t'ho esplicaré
una altra estona. Anem à ballar ara.

Tomàs {Acostantse.) Y la Tecleta que no baixa?

Laye. Encara 'n te per un ratet.

Manció (Apart d Tomàs.) Ara es la hora.

Tomàs (A Manció.) Jo hi comenso à anar. Vi-
na tú.

Manció 04 Tomàs.) Tot seguit que puga.

(Manció y Layeta s agafan de mans y 's
barrejan ab los del ball. Tomàs entra à la
escala.)

ESCENA III

Los mateixos, menos TOMÀS, y SERAFÍ

Ser. (Sense anà embolicat de cara, però senyalat.)
Ja ía més de una hora que rodo per aquí.
Qué deuhen fer? No veig à ningú... Estich
emocionat. . .\xó de robà una noya impre-
siona. Be, com es la primera vegada que m'
hi trobo... Quan n' haji de robà un' altra
ja hi estaré més fet. Ah! Allí hi ha la Laye-
ta. Tal vegada ella sabria... Si pogués par-
larli... Malvinatge! Ara 's posa a ballar.
(Ball, als pochs compasos se senten crits en la
taberna de «Que canti, que canti; que canti
V adroguer». Pere canta acompanyant ab
la guitarra y picametits de mans del coro.

MÚSICA

Pere Pescador era sant Pere,

y miracles feya en gran
però '1 gran miracle fora
qu' en vi 1' aygua hagués tornat.

Visca '1 xarel-lo!

visca molts anys;

qu' es medicina

de tots los mals.

— 28 —

II

Sant Pere no fora calvo
si quan lo van batejar
en lloch de tirarli aygua
li haguessen tirat vi al cap.

Visca *1 xarel-lo!

etc, etc.

(Para la música y 7 ball.y

PARLAT

Ser. Si ara que no ballarí pogués... Layeta!

Laye. Qué vol senyoret?

Ser. Una pregunta.

Laye. (A Manció.) Déixam dos minuts.

Manció (Ap. d Layeta.) Qui es aquest trompet?

Laye. {I d.) Lo qui festeja ab la senyoreta de la
Tecleta. Tínch que darli un recado. No te
apartis.

Manció No tingas por. (Ara es la meva.) (Se apar-
ia y quant veu que no es observat entra d la
escala.)

Ser. Qué hi ha, Layeta?

Laye. Tot va com una seda.

Ser. De veras?

Laye. La senyoreta hi ve bé. D' aquí un moment
baixaran. Han d' esperar que 'Is vells se 'n
vajin à dormir. La seva estimada 's posarà
un vestit de la Tecleta y semblarà tot una
minyona. Èn quan vinga vostè la agafa com
si anés à ballar y, camas ajudeume!

Ser. Sí, camas ha dit! Es que las camas me fan
figa. No sé si podré.

Laye. Bo, no 'n faltaria d' altre sinó que no po-
gués en sent 1' hora.

Ser. Ja faré '1 que hi sàpiga. Y sinó, vostè me
ajudarà.

Laye. Ah, no! això vostè s' ho ha de fer tot soL
Be prou que hi fet jo.

Ser. Es cert.

ESCENA ÍV

Los mateixos, TECLA y ANGELETA vestida de
minyona, per la escala

Ange. Tinch una por... Si 'm coneixen!
Tec. Qui vol que la conega?

dir. Ara ja hi som.
trobarte aquí. Bai-

— 29 -

Laye. Ja las té aquí. Acostemnos.

Ser. Ay, la mare!

Laye. {Esparverada.) Ahont es?

Ser. No, no vull dir aquella.

Ange. Serafí!

Ser. Ay, Angeleta meva!

Ange. Sabs qu' es molt atrevit lo que 'm fas fer?

Ser. Si 't sab greu...

Ange. (Ab decisió.) No, es un

Tec. (A Layeta.) No creya

xant la escala m' ha sembat sentir la porta
del teu pis.

Laye. No pot ser: si no hi ha ningú y jo fa rato
que 'n soch fora.

Tec. M' hauré enganyat.

Laye. A no ser que '1 senyor hagués vingut...
Com ell te la clau... No, míratel, ara hi
entra. (D. Marcos que ha arribat per la
dreta entra d la escala.) Mal dimoni! Hau-
ré de perdre '1 ball.

Tec. Per qué?

Laye. No veus qu' ell me necessita? Anem à dalt.
Y en Manció... Ahont es en Manció? Qüé
fan vostès aquí parats? Encara no son fora?
(À Serafí y Angeleta.)

Ser. Ara, ara. Anem.

Ange. Sí, fugim. (Surten Serafí y Angeleta, es-
querra.)

ESCENA V

Los mateixos, menos Angeleta y Serafí, després DON
MARCOS, MANCIÓ, TOMÀS, VIGILANT,
SERENO.

Laye. Si '1 veus à n' en Manció, dígali que me 'n
hi hagut de anar.

Mar. (Di?is.) Lladres, lladres!

Laye. Ay, '1 senyoret!

Mar. Lladres! (Surt D. Marcos corrent y cridant.
Corredissa general. Tochs de pilós. Manció
y Tomds surten escapats y atravessan la esce-
na. Vigilant y sereno corren detrds y los aga-
fan.)

Mar. Agafeulos!

Yigil. Alto!

— 30 —

Manció 'Ns han xarpat.

Tomàs Adéu! Quinze días à la sombra.

Laye. Vosaltres! Tu, Manció?

Tec. Y tú, Tomàs!

Manció No te las havías tant perquè no trevallava?'

M' he buscat feyna.
Laye. Y lluhida! Brètol!
Manció Es à dir que 'Is coneixen?
Laye. Una mica. Aquest pillo era '1 méu promès.
Mar. Molt bé. Donchs vostè ja pot buscarse casa

destí' ara.
Laye. Però quina culpa hi tinch jo, senyoret, de

qu' ell siga un pillo? Jo prou lo duya per

bon camí.

ESCENA VI

Los mateixos, D.3 PRUDÈNCIA, LLEÓ, després
SERAFÍ, ANGELETA y MUNICIPAL

Prud. Lladres, lladres!

Quico Altre vegada? Sembla que no hi haji por-
ter à n' aquesta casa.

Prud. Pillos! M' han robat la noya. Lladres! (A
Lleó.) Però, crida tú. No serveixes per' res.

Lleó {Ab calma.) Pot ser t' alarmas sense motiu.

Pru. Oh, quins homes! Y ab això 'm vaig casar?

Lleó (Ay! que bé estaria sinó ho haguessis fet.)

Pru. Tecleta. Ahont es la noya?

Tec. Si 's pensa que jo la tinch à la butxaca! Ja
es prou gran pera anar sola.

Pru. Descarada!

Muní. (Dnhent d Angeleta y Serafí, iot motxo.}
Aquí estan estos pdjaros.

Pru. Mírala: ab aquell murri.

Ser. (Ay, Serafí! Si ho contas ja faràs prou.)

Muní. Oi los pitos y cotno vi que fuchian... los de-
turé.

Pru. Ja 's pot encomanà à Dèu, vostè.

Ser. (Y de tot cor.)

Ange. Mamà, jo 'm vull casar. Perxó hem fugit.
(A Serafí.) Animat, tú.

Ser. Sí, volem...

Pru. (^4 Lleó.) Sens quin descaro? Què 't sem-
bla!

- 31 —

Lleó A mi 'm sembla molt bé; y per mi que 's
casin.

Pru. No 't dich això.

Lleó (Ab forsa.) Donchs jo sí que ho dich. Un'
hora ó altre haig de tenir veu y vot à casa.
Y com després de la campanada, no tens
més remey que casarlos; no se 'n parli més.

Pru. Tots ho voleu? Està bé. (Ja us en faré pe-
nedir.)

Lleó (Un més à dur la creu. Menos racció
per mi.)

Pru. (A Angeleia.) Ah, y no 'm fassis pas padri-
na, perquè no ho seré.

Lleó (Ja 'n sortiran, com ells s' hi posin.)

Ange. Tú Serafí y jo Angeleta, semblarà que si-
guem al paradís.

Ser. Y que no hi faltarà la serpent, perquè tot
hi sigui. {Per Prudència.)

Ange. Déixaho corre: un cop casats ja 'ns arre-
glarem.

Quico Los uns presos, los altres casats: tot es hu.
Endevant las atxas!
Segueixi '1 ball; y jo... à la taberna.

Tec. {Adelaníantse al'públich.)
Estem sense casa
qui 'ns vol col•locar?

Laye. Qui vulga minyonas
que piqui de mans.

TELO

LO TE A TRO REGIONAL

OBRAS PUBLICADAS

Ptas

L' Agulla, drama. 3 actes, Pelayy Briz 2

Sortint del ou, diàlech. Ignasi Iglesias .... ( ) • -2 0

Claris, drama. 3 actes, Conrat,Roure. ... 2

Lo Teatro per aius, connjedia, 2 actes. Fr'ctierieh Soler l'50

Sant Jordi mata l' aranya, comèdia, 1 acte, A^ Guasch Tombis ... 1

La dona y la biiylerina, comèdia, 1 acte, Frederich Soler 1

Pintura fi de sig le, i acte, Guasch Tolrïbas y Dalmasles Gil 1

Un' altra sogra, comèdia, i acte. Abelardo Coma 1

Las Joyas de la Roser, drama, 3 actes, Frederich Soler 2

Tot per las domis! 1 acte, Joseph M.'1 Pous ]

L' esclau del vici, monólech. Ignasi Iglesias 0'50

La feyna d' en Jafà, comèdia, 1 acte, Ernest Soler de las Casas .... 1

Los auçellets, comèdia, 3 actes, Joseph M." Pous 2

La mosca al nas, comèdia. 1 acte, Fre'derich Soler 1

La Jirma d' en Rovellat, comèdia, 1 a£te, Conrat Colomer 1

La tornd'boda, comèdia, 1 acte, Julià Carcassó 1

ijXerraire!! Monólech, Joaquim Montero l)"50

Lo quarto dels mals endressos, 1 acte, Conrat Roure I

Qui oli remena... Juguet. 1 acte, Pere Reig y Fiol 1

La flor de la monianya, drama, 3 actes. Ramon Bordas 2

Tres personas, juguet, 1 acte. Abelardo Coma ii'f.i)

;Tot per ella! Comèdia, 1 acte, A. Careta y Vidal I

Per contradicció, comèdia, 1 acte, J. Pont y Espasa 0'5()

La mort de Nerón, tragèdia, 1 acte, Víctor Balaguer 11-51)

Un músich de regiment, sarsuela, 1 acte, Joseph M." Pous 1

La Dama de Reus, drama, 3 actes, Manuel Rocamora 2

Un rey de pega. monólech lírich. 1 acte. Enrich Molina n T>0

Dos companys mal avinguis, joguina, 1 acte, F. Godo y V. Kaho'a . . I

La Pescaieria, sainete. Mjrabènt y Mestres 1

La Casamentera. joguina, 1 acte. Conrat Roure 1

Las esposallas de la moria, tragèdia. 3 actes. Víctor Balaguer .... 1

Los gelós de la Coloma, parodia, 1 acte. A. Guasch Tòmbas 1

Un bateig à cops de punj's, comèdia. 1 acte, Jaume Molgosa 1

Una dona y un Deu. comèdia, 1 acte, Joseph M." Pous 1

Sí. senyors, monólech en vers. Joseph Barbany (Pepet del carriM . . . O'òO

Lucre^ia Bbrgia, joguina, 1 acte. l'Yancisco X. Godo 1

Lo diner, comèdia, 3 actes. Joseph M." Pous 2

Lo marit de la difunta, joguet. 1 acte. Franrisco Figueras y Ribot. . . 1

L'/OCasiófa 'l lladre, proverbi, 1 acte. Conrat Roure ..." I

Mestre Jan ó l' honra del trevall. drama. 5 actes. Joseph O. Molgosa. . 1

Lo somni de la Ignocencia, sarsuela. 1 acte. C. Coiomer y U. Fando . . 1

Home. d l' aygua, comèdia, 1 acte, Pere Reig y Fiol 0'50

Lo ret de la Sila. comèdia, 1 acte. Frederich Soler y llubert .....,'. 1

Las ires alegrias. comèdia. 1 acte. Joseph Maria Arnau I

{Dorm! sarsuela, 1 acte, Narcís Campmany y Joan Rius 0'50

Set$e jutjes... sarsuela. 1 acte. Manuel Angelon y Mtre. Pujadas .... 1

A la lluna de Valencià, comèdia. 2 actes. Narcís Campmany y Pahissa. 1 '."0

Als peus de vostè, joguina, 1 acte, Miquel M. Pala Marquillas 1

La herència del oncle Pau, comèdia, 4 actes, Conrat Colomer 2

Los tres toms, quadro de costums. 1 acte, Narcís Campmany v Pallissa. 1

De teuladas en amunt, sarsuela. 1 acte. Conrat Roure y Joseph Ribera. . d'SO

La mort de Aníbal, tragèdia, 1 acte, Víctor Balaguer 1

La festa del adroguer 6 'Is amors de la Layeta, sainete lírich, 1 acte,

Joan Manel Casademunt y Mtre. Fita 1

Tipografia La Acadèmica, Ronda Universitat, 6; Barcelona - Telefono 861